Descobrir la importància de saber escoltar i de fer-ho no només amb l'oïda sinó amb tot el cos, ha sigut un treball ben difícil que ens ha costat molt d'entrendre per això aquesta sessió l'haurem de seguir treballant en altra ocasió.
De moment hem aprés que és important escoltar sense interrompre, mostrar empatia amb l'altre i acceptar les seues opinions encara que no les compartim, respectar l'espai vital de l'altre eliminant barreres físiques entre nosaltres i fer saber que estem escoltant.
Seguint amb el projecte d'intel·ligència emocional, hui hem treballat el concepte d'assertivitat i ho hem fet mitjançant l'anàlisi dels estils comunicatius. Ací us deixem un document per si voleu recordar-ho.
Sempre ens agrada rebre visites a la classe i hui ha vingut Yolanda, l'orientadora escolar del centre, a parlar-nos d'empatia i de la importància d'estar bé amb nosaltres mateixos per poder resoldre conflictes de manera adequada.
Ho hem passat molt bé perquè hem fet amb ella una sessió de mindfulnes que no és res més que una tècnica d'atenció plena que podem practicar cada vegada que estem nerviosos o nervioses. També ens ha portat un flascó amb purpurines que, si el movem enèrgicament, es rebolica tota l'aigua i no ens deixa veure clar. Ella ens ha explicat que, quan estem enfadats o enfadades estem com el flascó, no podem veure la solució amb facilitat per això cal calmar-nos i pensar abans d'actuar.
Aquest trimestre hem encetat un projecte per treballar la intel·ligència emocional i aprendre a descobrir les emocions en nosaltres mateixos i en altres i així aprendre a relacionar-nos millor amb la resta de les persones.
Malgrat que ja fa dies que parlem sobre les emocions, hem vist Del Revés una pel·lícula que ens va agradar molt a tots i a totes i hem aprés a distingir-les en nosaltres i en els companys i les companyes, hui ha vingut Roser, la mare de Marc Fekadu i ens hem divertit amb ella parlant d'elles i dels sentiments positius i negatius que ens generen.
Primer hem escollit una pedra en la qual hem escrit una paraula de la qual ens volem desprendre perquè ens pesa i, després d'abocar-les dins d'un poal, ens hem sentit més alliberats. Després, hem decorat una altra pedra de les que hem portat i al mig hem escrit una paraula bonica (podia ser una emoció, un sentiment o un desig) i amb elles, hem anat dibuixant al mig del cercle una figura que després hem analitzat. Finalment, hem tornat a escollir una pedra diferent a la nostra i hem anat explicant perquè l'hem triada i hem tornat a construir una altra figura que hem deixat exposada al corredor per compartir-la amb la resta de companys i companyes.
Ha sigut una experiència molt enriquidora. Gràcies Roser, per compartir amb nosaltres el teu temps!
Ahir vam anar al teatre a vore una obra de FAULA. Ens va fer reflexionar sobre la importància del respecte, perquè en realitat tots som diferentes, cadascun tenim les nostres peculiaritats i això ens enriqueix. Ainhoa va compartir amb nosaltres que son pare sempre diu: "Si tots fórem igual seria un món molt avorrit"
Al teatre van cantar aquestes dues cançons que posem ara al blog: "COLOR ESPERANZA" i "SOMOS UNO", la lletra no té desperdici.
Erase una vez un
ciervo llamado Alexander y un oso llamado Carlos. Los dos querían
pasar por el puente pero eran demasiado gordos y no podían pasar a
la vez. El oso dijo:
- ¡Échate para
atrás!
Y el ciervo
Alexander contestó:
- ¡No, échate para
atrás tú!
Y de repente
apareció un mapache y les preguntó:
- ¿Me podéis dejar
pasar?
Y el oso Carlos le
pegó tres puñetazos y lo tiró afuera. Más tarde llegó un conejo
y le dijo al ciervo:
- ¿Me podéis dejar
pasar?
Y el ciervo
Alexander le pegó una patada y lo desplazó hasta el otro lado del
puente. Como el conejo y el mapache se enfadaron con ellos cortaron
unas cuerdas del puente y el oso Carlos y el ciervo Alexander se
cayeron al vacío.
El conejo y el
mapache fueron andando por la otra cuerda del puente y les ocurrió
lo mismo. Se quedaron mirando fijamente y el mapache dijo:
- ¿Y si yo me
agacho y tú saltas?
Y el conejo le
contestó:
- ¡Vale!
Y los dos se fueron
por su camino.
Yeray
En un bosque habia
un puente muy estrecho en el que se encontraron un oso y un ciervo.
Querían pasar los dos al mismo tiempo pero no podían. El oso le
dijo al ciervo:
- Vete que voy a
pasar yo.
- No, no voy a
hacerlo, ¡vete tú!
Y el oso lo intentó
espantar, pero no lo consiguió.
Un mapache tocó al
oso y le dijo, con una cara muy mona:
- ¿Puedo pasar, por
favor?
El Oso se enfadó,
le pegó y lo tiró.
Entonces vino un
conejo y pasó lo mismo, solo que ahora era el ciervo el que le pegó.
El conejo y el
mapache rompieron las cuerdas y el oso y el ciervo se cayeron.
Después pasó lo mismo pero entonces el conejo dijo:
